desglabrar - verbo
des·gla·brar transitivo; pronominal
| Indicativo |
|---|
| Presente
| Pretérito
imperfeito
| Pretérito
perfeito
| Pretérito
mais-que-perfeito
| Futuro
imperfeito
| Futuro
perfeito (condicional)
|
desglabro
desglabras
desglabra
desglabramos
desglabrais
desglabram
| desglabrava
desglabravas
desglabrava
desglabrávamos
desglabráveis
desglabravam
| desglabrei
desglabraste
desglabrou
desglabramos / desglabrámos
desglabrastes
desglabraram
| desglabrara
desglabraras
desglabrara
desglabráramos
desglabráreis
desglabraram
| desglabrarei
desglabrarás
desglabrará
desglabraremos
desglabrareis
desglabrarão
| desglabraria
desglabrarias
desglabraria
desglabraríamos
desglabraríeis
desglabrariam
| | Conjuntivo / Subjuntivo
| Imperativo
| Infinitivo
| Outras formas
|
|---|
| Presente
| Pretérito imperfeito
| Futuro
| Afirmativo
(Negativo)
| desglabrar
| Gerúndio
|
desglabre
desglabres
desglabre
desglabremos
desglabreis
desglabrem
| desglabrasse
desglabrasses
desglabrasse
desglabrássemos
desglabrásseis
desglabrassem
| desglabrar
desglabrares
desglabrar
desglabrarmos
desglabrardes
desglabrarem
| -
desglabra (desglabres)
desglabre
desglabremos
desglabrai (desglabreis)
desglabrem
| Pessoal
desglabrar
desglabrares
desglabrar
desglabrarmos
desglabrardes
desglabrarem
| desglabrando
Particípio passado
| desglabrado | desglabrada | | desglabrados | desglabradas |
|
Flexiona como : amar forma nominal : desglabração
|
