espevitar - verbo
es·pe·vi·tar pronominal; transitivo
| Indicativo |
|---|
| Presente
| Pretérito
imperfeito
| Pretérito
perfeito
| Pretérito
mais-que-perfeito
| Futuro
imperfeito
| Futuro
perfeito (condicional)
|
espevito
espevitas
espevita
espevitamos
espevitais
espevitam
| espevitava
espevitavas
espevitava
espevitávamos
espevitáveis
espevitavam
| espevitei
espevitaste
espevitou
espevitamos / espevitámos
espevitastes
espevitaram
| espevitara
espevitaras
espevitara
espevitáramos
espevitáreis
espevitaram
| espevitarei
espevitarás
espevitará
espevitaremos
espevitareis
espevitarão
| espevitaria
espevitarias
espevitaria
espevitaríamos
espevitaríeis
espevitariam
| | Conjuntivo / Subjuntivo
| Imperativo
| Infinitivo
| Outras formas
|
|---|
| Presente
| Pretérito imperfeito
| Futuro
| Afirmativo
(Negativo)
| espevitar
| Gerúndio
|
espevite
espevites
espevite
espevitemos
espeviteis
espevitem
| espevitasse
espevitasses
espevitasse
espevitássemos
espevitásseis
espevitassem
| espevitar
espevitares
espevitar
espevitarmos
espevitardes
espevitarem
| -
espevita (espevites)
espevite
espevitemos
espevitai (espeviteis)
espevitem
| Pessoal
espevitar
espevitares
espevitar
espevitarmos
espevitardes
espevitarem
| espevitando
Particípio passado
| espevitado | espevitada | | espevitados | espevitadas |
|
Flexiona como : amar adjetivo PP : espevitado
|
